Via Cocoluche (6a, 180m)

Zona: Alps de Haute Provence

Un tastet de Verdon. Escalada mantinguda i atlètica sobre impressionant calcari gris en un ambient meravellós d’aquest indret vertical.


Temps: 45min l'accés i 3h la via

Desnivell acumulat: 180m

Dificultat: 6a
Primera ascensió: Michel Suhubiette, 1987
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Mirador de la Carelle a la Ruta de les Crestes

Aproximació:

Entre el concorregut Point Sublime i abans d’arribar a la Palud-sur-Verdon, surt a mà esquerra la carretera de la ruta de les Crestes, que prendrem fins al tercer mirador, el mirador de la Carelle, en una corba tancada a la dreta on aparcarem. El mirador ofereix unes vistes vertiginoses de la Paret de l’Escalès. Just a la corba parteix un caminet que seguirem uns 100m fins a trobar una instal·lació de ràpel amb dos químics i una bona cadena. Ara només toca rapelar per la mena de canal-diedre sota nostre i en quatre ràpels (35m, 40m, 40m, 35m) amb lleugera tendència cap a l’esquerra (mirant cara la paret), ens plantem al jardí penjat de l’Ecureuils, on comença la nostra via (45 min). 

Descripció:

• L1:  Els ràpels et deixen exactament al peu de via. Aquesta comença per un clar diedre-fissura que, un cop superat amb lleugera tendència a la dreta, anem a buscar un pilar que recte amunt i amb bona pressa ens deixa al capdamunt d’aquest, on muntem reunió (5c+ un pas, resta 5c).
• L2:   Sortim cap a l’esquerra pel terreny més evident i poques assegurances, recte amunt fins al replà de l’últim ràpel. Seguim cap a l’esquerra on ens trobem amb un mur vertical, tram de màxima dificultat, fins a la següent reunió (6a). Sembla que la segona part del llarg que vam fer, es tracta d’una variant un pèl més difícil. Nosaltres no vam veure la via que sortia cap a la dreta des de la instal·lació de ràpel.
• L3: Aquí ens vam malfixar en la ressenya  i vam entrar a la via Les Dalles Grises. La veritat és que ambdues van força juntes i es creuen en aquest punt. Aquest llarg de les Dalles Grises, trenca una mica la continuïtat de la paret, per terreny més senzill i seguint una mena de canaleta amb tendència a la dreta arribem a la reunió (4c).
• L4: Recte amunt per placa arribem fins a una fissura vertical que ens deixa a la reunió de les Dalles Grises. Aquí ja ens havíem adonat de la confusió i l’Ernest va flanquejar uns pocs metres a l’esquerra fins a la reunió de la Cocoluche (5b+).
• L5: Aquí tenim dues opcions. L’original, que és la que vam triar, transcorre per l’esquerra seguint una marcada fissura vertical enmig d’una placa. Un cop superat aquest passatge, que dóna la dificultat del llarg, seguim pel terreny més evident ja que no trobem assegurances fins a divisar la reunió a la nostra dreta (5c+). L’altra opció tira recte amunt des de la reunió per la placa amb una dificultat segons ressenyes de 6b.
• L6: Remuntem uns metres recte amunt per placa per continuar lleugerament cap a la dreta per anar a buscar la vegetació, que ens deixa al peu de l’últim pas de la via. Superem un bloc que forma un diedre, resseguint la seva fissura, i ja per terreny senzill arribem a la reunió (5b+).

Descens:

No aplicable, és el més bo de començar la via rapelant, encara que resulta una mica impressionant això de despenjar-se 180 m en fred sense saber ben bé cap a on. Un cop a dalt recollim, ens calcem i en un parell de minuts tornem a estar als cotxes.

Observacions:

Escalada realitzada el dia el 7-8-2008 amb l’Ernest. El Sol toca durant tot el matí a l’estiu fins aproximadament les 15.00h. La calor pot arribat a estones a ser una mica agobiant. Nosaltres portàvem 1,5 litres d’aigua per persona i poca en va sobrar. Els dos primers llargs coincideixen amb la línia de ràpels, per tant atenció si hi ha més cordades baixant. Nosaltres aquell dia només vem trobar una altra cordada.

Bibliografia utilitzada: “Escalade Plaisir, Alpes du Sud, Provence, 160 grandes voies du 4b au 6a/b d’accès aisé” de Hervé Galley. Edicions Olizane.