diumenge, 12 d’abril de 2015

Volta a la Serra Carbonera

Zona: La Noguera

Itinerari que revolta la serra Carbonera. Des del poble de Camarasa pujarem fins al coll de Carbonera, pel vessant sud de la serra, enmig d’un paisatge típic de secà. Des del coll davallarem al bell poble d’Alòs i retornarem tot seguint el riu Segre per les gorges del congost del Mu, fins a la presa de Camarasa. Aquest darrer tram del recorregut s’inclou dins l’espai natural protegit de l’Aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.
L’itinerari no és circular, és convenient disposar de dos cotxes: un al poble de Camarasa i l’altre a la zona de la Central de Camarasa, on finalitzarem el nostre itinerari. Entre els dos punts hi ha 3,5 km per carretera.

Temps: 3h 45min Només anada 
Distància: 18'5km 
Desnivell acumulat: 511m
Dificultat: Fàcil

Mapes i guies: Mapa Comarcal de Catalunya (1:50000) Noguera - 23
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Camarasa



Descripció:

Accés al punt de partida:

Iniciem el recorregut al poble de Camarasa, al carrer de Sant Jordi, carrer situat a la part alta del poble.

Itinerari:

Enfilem el carrer de Sant Jordi amb fort pendent. Al capdamunt del carrer, neix un sender ben marcat que va girant a l’esquerra i que ens ofereix boniques vistes del poble i l’entorn: la serra de Monteró a l’esquerra, la muntanya de Sant Salvador al davant i la serra del Mont-roig a la dreta.

El camí pren direcció est i desemboca en un de més ample que seguim a l’esquerra. Al capdamunt dels espadats de la serra Carbonera es distingeix l’ermita de Sant Jordi, on cada any, per Sant Jordi, el poble de Camarasa hi celebra un aplec.

Després d’una curta pujada, el camí ressegueix un camp d’ametllers i desemboca en una ampla pista que, des de Camarasa, puja a l’ermita de Sant Jordi. Trobem un pal indicador (22min).


Nosaltres creuem la pista i seguim recte en direcció a Alòs de Balaguer. Deixarem una pista a l’esquerra que va a una granja i, més endavant, una altra pista que davalla a la dreta. Nosaltres seguirem sempre recte la pista principal que, amb suaus desnivells, passa pel costat d’un parell de masos abandonats, i arriba a una altra pista, a tocar d’una caseta de recent construcció. Trobem un pal     indicador (40min).

A la dreta aniríem cap a Cubells. Nosaltres seguim a l’esquerra cap a Alòs de Balaguer, guanyant alçada còmodament. Al cap d’uns 600m, just abans d’un revolt a l’esquerra, abandonem la pista principal per seguir recte per un camí que ens servirà de drecera. Més endavant, retrobem la pista principal i la seguim a la dreta per, 500m més endavant, tornar-la a abandonar, just a l’inici d’una pineda, per prendre una segona drecera a la dreta que ens portarà fins al mateix coll de Carbonera (alt. 620m, 1h 5min), on retrobem la pista principal.

A partir d’ara seguirem la pista en contínua davallada, tot fent llaçades i apropant-nos progressivament al riu Segre, als peus de la serra del Castellar.

Ja arribats a la riba del Segre, el camí tomba a la dreta i entrem a la zona declarada Espai d’Interès Natural. A la nostra esquerra, sobre els espadats, distingim la silueta del castell d’Alòs. Seguirem la pista per la vora del riu fins que, a l’alçada d’unes edificacions es converteix en carretera asfaltada.

Arribem al Pont d’Alòs (alt. 290m, 2h 15min).

Creuem el pont i trobem a la nostra esquerra l’inici de l’itinerari que porta a la zona d’Aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, pel congost del Mu (pal indicador i panell explicatiu), per on tornarem.
A la nostra dreta, entraríem al bell poble d’Alòs de Balaguer, on l’aigua sembla sortir del no res i davalla pels costeruts carrers del poble.

Seguim doncs la pista que planeja per la riba dreta del riu Segre, en direcció a Camarasa.

La ruta del congost del Mu segueix en bona part el traçat de l’antic camí de ferradura que, des de l’Edat Mitjana, unia els pobles d’Alòs de Balaguer i Camarasa. Quan l’any 1991 es va construir la minicentral elèctrica a la zona de Dos Rius, l’embassament de les aigües del Segre va suposar la desaparició de part d’aquest antic camí que va quedar cobert per les aigües. Finalment, es va aconseguir la seva restitució mitjançant la instal·lació de passarel·les metàl·liques penjades a la roca, a la zona de l’estret del Mu i de la resclosa, així com la restitució d’un pont penjant que creua el riu.

Al cap d’un quilòmetre, trobem la font de l’Espadella, amb taules i ombra i un antic foc. Un quilòmetre més enllà, la pista s’acaba i comença l’engorjat (2h 55min). L’indret és força espectacular i bell. Trobem un seguit de passarel·les metàl·liques penjades a la roca que ens permeten salvar els espadats de roca que cauen al riu. Després de les passarel·les, el camí es va separant del riu i es comença a enfilar. Quan finalitza la pujada, el camí va planejant i ens ofereix vistes de l’altra vessant de l’engorjat, amb la serra del Mont-roig al davant.

Comencem a davallar i aviat trobem un camí que baixa del cim de la serra i que seguirem a l’esquerra (3h 30min). Hi ha un pal indicador, a la dreta aniríem al mirador de la Penalta. El camí baixa tot fent ziga-zagues fins arribar a tocar del riu, on gira a la dreta per anar buscar el pont penjat (3h 40min).

Creuem el pont penjat i seguim a la dreta per una passarel·la metàl·lica penjada a la paret que passa per damunt de la minicentral i davalla fins a la carretera, a l’espai on es barregen les aigües del Segre i el Noguera Pallaresa, final del nostre itinerari (panell explicatiu).






Observacions:
  • Excursió realitzada el mes de juliol de l’any 2011.
  • Durant el recorregut, només trobarem fonts d’aigua al poble d’Alòs de Balaguer. Recomanem evitar els calorosos dies d’estiu per fer aquest itinerari.
  • Els temps donats a la ressenya corresponen a temps en moviment i no inclouen parades.
  • Cal deixar un cotxe al punt d’arribada, a la zona d’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, a prop de la minicentral, ja que així ens estalviarem haver de recórrer els feixucs 3,5km de carretera que ens separen del poble de Camarasa.
Mapes i guies:
  • Mapa comarcal de Catalunya (1:50000) Noguera -23. Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • Caminades per la Noguera. 13 itineraris.  Autors: Francesc Antillach i Antònia Ortiz. Edicions Cossetània

Suggeriments:
  • Visitar els pobles d’Alòs de Balaguer i Camarasa.
  • Altres possibles itineraris a la zona: la pujada al mirador de Penalta i la pujada a l’ermita de Sant Jordi.
  • Al terme de Camarasa es localitzen diferents indicis de restes bèl·liques del Front del Segre, durant la Guerra Civil: trinxeres, búnquers... molts d’aquests espais han estat recentment recuperats, senyalitzats i s’han inclòs dins els Memorial Democràtic. Bibliografia recomenada: Itineraris pel front del Segre. Autors: Ma Lluïsa Huguet i Joan Ramon Segura. Pagès editors.
  • A la sortida del poble de Camarasa cap a Tremp, hi ha una pista de terra que davalla a l’esquerra i que ens porta a la riba del riu Segre, en una bonica zona de bany. Aquí trobem les restes d’un pont romànic que va ser destruït durant la guerra civil pels soldats republicans que fugien del front d’Aragó, replegant-se cap a Catalunya i fent volar els ponts principals per dificultar el pas a l’enemic. La zona, de gran bellesa natural, està molt abandonada per les administracions, principalment l’ajuntament de Camarasa i la companyia elèctrica propietària dels terrenys i cada cap de setmana és assetjada per onades de gent incívica que la destrossen amb el vist-i-plau d’aquells que ho haurien d’evitar i miren cap a una altra banda. Si hi anem, si us plau, tinguem cura de l’entorn i denunciem-ne l’abús!!
  • A Camarasa hi trobareu el centre Espai Orígens, la finalitat del qual és donar a conèixer el patrimoni natural i cultural de l'entorn. Ofereixen exposicions, visites guiades a la Roca dels Bous, tallers d'arqueologia i prehistòria...
  • No marxeu de Camarasa sense tastar les magnífiques coques de recapte del forn de pa (millor si les encomaneu per avançat!).

Ermita i Tossal de Sant Jordi

Zona: La Noguera

Interessant excursió per la serra Carbonera, un indret poc conegut del nostre país. L’itinerari, a banda d’oferir-nos belles vistes, ens permetrà descobrir restes bèl·liques de la Guerra Civil: trobarem trinxeres i restes de refugis utilitzats pels soldats del front del Segre establerts a la zona, tot plegat per ajudar-nos a recuperar la memòria històrica...

Ermita de Sant Jordi
Temps: 1h 30min Només anada 
Distància: 6'83km 
Desnivell acumulat: 470m
Dificultat: Fàcil
Mapes i guies: Mapa Comarcal de Catalunya (1:50000) Noguera - 23
Itinerari circular: No
Punt de partida: Camarasa






Descripció:


Iniciem l’itinerari a la part alta del poble de Camarasa, al carrer Sant Jordi. Enfilem carrer amunt  i, just en arribar a una petita pineda, s’acaba el ciment i arrenca un sender. Seguim aquest sender que puja més suau i al llarg del qual tindrem vistes vers el poble, el riu i la muntanya de Sant Salvador.

El Montsec entre ametllers
El sender desemboca en un altre, més ample, que seguirem a l’esquerra (10min), en lleugera davallada. Des d’aquí ja podem veure l’ermita de Sant Jordi sobre l’espadat de la serra Carbonera, a la nostra esquerra. Ben aviat el sender es comença a enfilar i passa a fregar de camps d’oliveres sense cuidar. Arribats a un camp d’ametllers, el sender planeja tot resseguint-lo i desemboca a la pista principal que, des del poble de Camarasa puja fins a Sant Jordi, aquí trobem un pal indicador (22min).
Seguim l’ampla pista a l’esquerra. Poc a poc, en lleugera pujada, ens anem acostant als contraforts de la serra. Quan la pista es comença a enfilar trobem un primer tram de revolts cimentats i una cruïlla amb pal indicador (35min). A la dreta assenyala cap a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa. Nosaltres seguim la pista a la dreta que es va enfilant fent amples llaçades fins arribar al capdamunt de la serra.

Ara la pista planeja, som a tocar de l’ermita de Sant Jordi, que queda a la nostra esquerra. Arribem a una cruïlla (1h). A l’esquerra, tenim l’ermita de Sant Jordi, a la dreta, la pista cap al tossal de Sant Jordi.

Primer anem cap a l’ermita de Sant Jordi (675m), excel·lent mirador de la plana de Balaguer, travessada pel riu Segre.

L’ermita, refeta després de la guerra civil, disposa d’un refugi lliure adossat. Cada diada de Sant Jordi, festa major de Camarasa, l’indret acull un aplec popular, i tot el poble hi puja en colla a passar la diada (no és bona idea pujar aquest dia si es busca tranquil·litat, ja que haurem de tragar la polseguera dels tractors i tot tipus de vehicles que fan el que poden per enfilar-se per la pista). La resta de l’any però, és un indret tranquil i solitari que ofereix una bella panoràmica.

Ens dirigirem ara cap al tossal de Sant Jordi, on trobarem restes de posicions militars del Front del Segre. Tornem a la bifurcació i seguim ara la pista a la dreta, direcció nord. Entrem a l’altiplà de Sant Jordi i la pista és molt planera i còmoda. A l’esquerra deixem els corrals de Sant Jordi i tot seguit, a la     dreta, hi ha el desviament cap a les ruïnes de l’antiga ermita (1h 10min).

Tornem a la pista de nou i la seguim al nord. Poc més enllà passem a tocar d’un avenc a la nostra esquerra, el bufador de Sant Jordi, i més endavant la pista davalla una mica i fa una marcada corba a l’esquerra per enfilar-se fins a un coll.

Des del coll, un corriol poc marcat a la dreta, s’enfila fins al Tossal de Sant Jordi (729m, 1h 30min). Ja en el cim, trobem les restes d’un punt d’observació i amagatalls. Tenim just al davant la serra del Mont-roig, amb el punt de Las Alturas, on estava parapetat l’exèrcit franquista. Des del cim es domina una àmplia panoràmica, amb el pantà de Camarasa i la central just a sota nostre, aquí és on s’ajunten les aigües de la Noguera Pallaresa i el Segre, al darrere s’alça majestuós el Montsec.
La serra de Mont-roig des de les trinxeres
Davallem de nou cap al coll i ara seguim el sender davant nostre, deixant la pista de baixada a l’esquerra. Poc més enllà, trobem un seguit de trinxeres, formades per amuntegaments de pedres que es van utilitzar com a línia de defensa.

Tornem al coll i davallem per la pista fins arribar de nou a l’ermita. Tornarem a Camarasa pel mateix camí.


Observacions:
  • Itinerari realitzat el mes d’abril de l’any 2011.
  • El temps donat a la ressenya correspon a temps en moviment i no inclou parades.
  • Cal portar aigua suficient per tot el recorregut ja que no trobarem cap font. Recomanem evitar els calorosos mesos d’estiu, si més no, en les hores centrals del dia.

Suggeriments:
  • A les rodalies de Camarasa es troben nombrosos indicis dels enfrontaments del front del Segre. Cal destacar el turó del Merengue, l’assalt del qual va suposar un gran vessament de sang i en commemoració dels cruents fets succeïts, al seu cim s’alça un monòlit amb una senzilla placa on diu: “Recordem-ho sempre perquè mai no torni a succeir. La lliga de Catalunya de mutilats i vídues de la Guerra Civil 1936-39 honora els combatents morts en aquest front. 3 de novembre de 1985.” 
Per accedir al tossal del Merengue, cal seguir la carretera C-147 de Balaguer a Camarasa i prendre la desviació a l’esquerra just a l’alçada del Club de Tennis Balaguer.
El cementiri de Camarasa acull les restes de la fossa comuna del Merengue.
  • A la sortida del poble de Camarasa cap a Tremp, hi ha una pista de terra que davalla a l’esquerra i que ens porta a la riba del riu Segre, en una bonica zona de bany. Aquí trobem les restes d’un pont romànic que va ser destruït durant la guerra civil pels soldats republicans que fugien del front d’Aragó, replegant-se cap a Catalunya i fent volar els ponts principals per dificultar el pas a l’enemic. La zona, de gran bellesa natural, està molt abandonada per les administracions, principalment l’ajuntament de Camarasa i la companyia elèctrica propietària dels terrenys i cada cap de setmana és assetjada per onades de gent incívica que la destrossen amb el vist-i-plau d’aquells que ho haurien d’evitar i miren cap a una altra banda. Si hi anem, si us plau, tinguem cura de l’entorn i denunciem-ne l’abús!!
  • Recomanem el llibre: “Itineraris pel front del Segre”. Guia excursionista per conèixer els escenaris de la Guerra Civil a la Plana de Lleida, de Maria Lluïsa Huguet i Joan Ramon Segura.
  • La Noguera és una comarca rica en jaciments arqueològics, aquí us en citem un parell propers al poble de Camarasa i de molt fàcil accés. A tots dos s’hi accedeix des de la carretera LV-9047 que uneix Camarasa amb Balaguer, passant per Sant Llorenç de Montgai i Gerb. La Roca dels Bous, és un jaciment neolític, es troba a l’entrada del poble de Sant Llorenç, venint des de Camarasa, l’accés està senyalitzat i cal caminar uns 10 minuts per un sender obert recentment, molt còmode i amb bones vistes sobre el pantà i les parets d’escalada. L’altre proposta és la Necròpolis de La Colomina, a Gerb, situada a tocar del cementiri de la localitat, accessible amb vehicle.
  • A Camarasa hi trobareu el centre Espai Orígens, la finalitat del qual és donar a conèixer el patrimoni natural i cultural de l'entorn. Ofereixen exposicions, visites guiades a la Roca dels Bous, tallers d'arqueologia i prehistòria...
  • No marxeu de Camarasa sense tastar les magnífiques coques de recapte del forn de pa (millor si les encomaneu per avançat!).

Ruta real de Mascún

Zona: Parc Natural de la Sierra de Guara

Aquest itinerari és un dels més bonics i representatius de la Sierra de Guara. Ens permet conèixer el seu passat megalític, amb el dolmen de Losa Mora, commemorar com deuria ser la vida en aquestes contrades, en el poble ja deshabitat d'Otín, i meravellar-nos amb la bellesa de les agulles esculpides per la força de la natura en el barranc de Mascún.
El Delfín

Temps: 3h 48min
Distància: 13'3km
Desnivell acumulat: 582m
Dificultat: Fàcil
Mapes i guies: Sierra de Guara II. Escala 1:40000. Ed. Alpina
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Rodellar



Itinerari:

Iniciem l'itinerari a Rodellar. Des de l'aparcament situat a l'entrada del poble ens dirigim cap a aquest i, després de la zona de restaurants, trobarem a la dreta el camí que davalla cap al barranc de Mascún. 

El camí davalla, creua un torrent i s'enfila fins a un nucli de cases (barri de la Honguera). Seguim endavant i poc després trobem el desviament a l'esquerra cap al fons del barranc de Mascún. 

Remuntarem el riu, creuant-lo en un parell d'ocasions fins arribar a la font del Mascún (30min), just a sota de la formació rocosa coneguda amb el nom de "El Delfín". Aquí conflueix amb el barranc d'Andrebod, que arriba per la nostra esquerra. Creuarem de nou el riu per anar a buscar aquest barranc per on iniciarem la nostra pujada. El camí pedregós s'enfila sense pausa, tot i que després de deixar un desviament a l'esquerra aquesta es va suavitzant, ja som a la part alta de l'espadat, arribant al Dolmen de Losa Mora (1h 37min).


Dolmen Losa Mora

Després de visitar el Dolmen i de gaudir de les vistes vers els alts cims dels Pirineus que despunten al nord, seguim el nostre camí cap a Otín. Deixarem a l'esquerra el camí cap a Nasarre i prendrem a la dreta el camí cap a Otín. El sender avança còmodament, planejant entre matolls de boix, fins arribar al poble deshabitat d'Otín (2h 8min).

Ara seguirem al sud cap a Rodellar. El sender, conegut amb el nom de La Costera, davalla fort, fent llaçades, per anar a buscar el fons del barranc de Mascún. Durant la baixada gaudirem de magnífiques vistes vers les formacions rocoses derivades de l'erosió i que configuren el barranc de Mascún, com la "Ciudadela de Otín".

La Ciudadela de Otín


Ja al fons del barranc seguirem avançant aigües avall direcció a Rodellar, fins arribar a la font del Mascún, des d'on desfarem el camí d'anada fins al poble, ara ens queda una feixuga pujada (però curta).





Observacions:
  • Itinerari realitzat el mes d'abril de l'any 2015, amb tres nens d'edats entre els 7 i els 10 anys.
  • El temps donat a la ressenya correspon a temps en moviment i no inclou parades, en total vam estar (5h 35min).
  • L'itinerari forma part de la xarxa de senders de la Red Natural de Aragón i es troba ben senyalitzat. Al seu web podreu trobar informació sobre aquest i altres senders a la zona.


Suggeriments:
  • Es pot allargar l'itinerari arr¡bant fins al poble de Nasarre, també deshabitat, amb una bonica església romànica. 



Ruta de les passarel·les

Zona: Parc Natural de la Sierra de Guara

Itinerari curt però entretingut, que ens condueix des del poble d'Alquézar fins a l'engorjat del riu Vero, on avançarem gràcies a passarel·les penjades a les parets del congost i que ens ofereixen una vista d'ocell. Malauradament la ruta és molt freqüentada i recomanem anar-hi ben d'hora per gaudir-ne.

Temps: 1h
Distància: 3'07km
Desnivell acumulat: 134m
Dificultat: Fàcil
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Alquézar




Itinerari:

El camí de les passarel·les s'inicia just a tocar de l'ajuntament d'Alquézar.

El sender davalla fort a buscar el fons del barranc. Es troba equipat amb escales de fusta i passarel·les que fan més còmoda la baixada. En arribar al fons del barranc (26min), just a la confluència amb el barranc del riu Vero, ens desviem 100m a la nostra esquerra per avistar l'indret de la cova de Picamartillo. Retornem sobre les nostres passes per prendre el seguit de passarel·les que s'obren pas al llarg de l'engorjat fins a la central hidroelèctrica (40min).


En aquest punt el camí abandona el barranc i s'enfila entre camps d'oliveres fins al poble d'Alquézar.

Alquézar




Observacions:
  • Itinerari realitzat el mes d'abril de l'any 2015 amb tres nens d'edats entre els 7 i els 10 anys.
  • El temps donat a la ressenya correspon a temps en moviment i no inclou parades.
  • Recomanem fer la ruta ben d'hora al matí per evitar les aglomeracions a les passarel·les i poder gaudir més de l'entorn, en el silenci i el respecte que es mereix.
Suggeriments:
  • Recomanem la visita al poble d'Alquézar i la seva col·legiata.

Excursió a l'ermita Virgen del Camino


Bonica i còmoda excursió que ens descobreix l'entrada al barranc de Mascún, des del mirador privilegiat de l'ermita Virgen del Camino.


Vistes des de l'ermita
Temps: 3h
Distància: 8'77km
Desnivell acumulat: 476m
Dificultat: Fàcil
Mapes i guies: Sierra de Guara II. Escala 1:40000. Ed. Alpina
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: El Puente de Pedruel




Accés al punt de partida: 

Per accedir al pont romànic de Pedruel, un quilòmetre abans de Rodellar, cal prendre a l'esquerra el camí que baixa al càmping el Puente. Poc després d'aquest càmping trobarem el pont.

Pont romànic de Pedruel
Itinerari:

Seguim la pista que s'inicia davant del càmping el Puente fins al pont. Sense creuar-lo, ens enfilem a la dreta (trobem fletxes blaves pintades sobre la roca). Després d'un tram de pujada, el camí gira a la dreta i davalla per anar a buscar el fons del barranc i avança paral·lel al riu, deixant aquest sempre a la nostra esquerra. 


Pont Las Cabras
Arribem al pont Las Cabras i, sense creuar-lo tampoc, seguim avançant pel mateix camí que portàvem i que aviat comença a enfilar-se cap al poble de Rodellar, que distingim damunt l'espadat. Abans d'arribar al poble el camí desemboca en un sender més ample que seguim a la dreta i entrem al poble de Rodellar (45min).

Creuem el poble i a la seva entrada (zona de restaurants), trobem un camí a l'esquerra senyalitzat cap a  Cheto. Prèviament em deixat també a l'esquerra el camí que davalla cap al barranc de Mascún, per on tornarem. 

Ens dirigim doncs a Cheto. El camí avança en lleugera pujada flanquejat per murs de pedra seca. Arribem al nucli de Cheto (1h) i seguim endavant fins a una cruïlla (1h 15min). Ara girem a l'esquerra i el sender inicia una lleugera davallada. A la nostra dreta, a l'altra banda del barranc veiem l'ermita sobre els espadats.



Ermita Virgen del Camino
Arribem a una nova cruïlla (1h 26min) on després hi tornarem. Ara girem a la dreta i davallem per creuar el barranc de la Virgen i enfilar-nos per l'altre costat fins a l'ermita (1h 40min). Val la pena la curta grimpada als blocs de roca darrera de l'ermita per tenir una vista sorprenent vers el barranc de Mascún. També hi trobem una taula de pícnic.

Vistes del barranc de Mascún

Retornem fins a la cruïlla anterior i ara seguim recte el camí cap a Rodellar, deixant a la dreta el sender que davalla cap al fons del barranc de Mascún i el dolmen de Losa Mora. 

Des de Rodellar (2h 20min) només ens queda desfer el mateix camí de l'anada fins al pont de Pedruel.



Observacions:
  • Excursió realitzada el mes d'abril de l'any 2015 amb tres nens d'edats entre els 7 i els 10 anys.
  • El temps donat a la ressenya correspon a temps en moviment i no inclou parades.
  • L'itinerari es pot començar també a Rodellar, en aquest cas ens estalviem 1h 30min de caminar, però el tram entre el pont i el poble també és interessant. A prop del pont, hi ha una zona de bany, al riu Alcanadre.


Fuente de la Tamara

Zona: Parc Natural de la Sierra de Guara

Itinerari que ens permet conèixer un bell racó del riu Alcanadre, la Fuente de la Tamara.


Temps: 1h 20min (Només anada)
Distància: 4'93km (Només anada)
Desnivell acumulat: 184m (Només anada)
Dificultat: Fàcil
Mapes i guies: Sierra de Guara II. Escala 1:40000. Ed. Alpina
Itinerari circular: No
Punt de partida: Salto de Bierge



Accés al punt de partida: 

Des de Bierge seguim la carretera A-1227 cap a Aguas durant un parell de quilòmetres aproximadament. Poc abans d'un pont sobre el riu Alcanadre trobarem a mà dreta un desviament cap a l'aparcament del Salto de Bierge.

Itinerari:

Iniciem l'itinerari a l'aparcament situat a tocar del restaurant "El Salto". 

Prenem la pista forestal que s'inicia a l'entrada de l'aparcament i la seguim tot planejant durant un quilòmetre aproximadament. En aquest punt la pista es converteix en un camí condicionat per ser utilitzat per persones amb discapacitat o mobilitat reduïda (o cotxets de nens). El tram condicionat és d'uns 400m i finalitza en un mirador amb una taula d'orientació i vistes vers la coneguda Peña Falconera, amb la curiosa formació rocosa del Huevo de Morrano, sobre el riu Alcanadre.
Huevo de Morrano

Seguim la ruta ara per un sender estret, amb trams equipats amb una barana de fusta de seguretat. Durant aquest tram s'alternen les pujades i baixades. Després d'un tram de forta pujada trobarem un desviament a l'esquerra que ens condueix en forta davallada fins a la llera del riu Alcanadre.


Arribant a la font


Per arribar a la font de la Tamara, haurem de creuar el riu i avançar un centenar de metres per l'altre riba fins arribar a la font, just a l'entrada a l'estret de "Los Fornazos".


Los Fornazos



Observacions:
  • Itinerari realitzat el mes d'abril amb tres nens d'edats entre els set i els deu anys.
  • El temps donat a la ressenya correspon a temps en moviment i no inclou parades. 
  • L'itinerari forma part de la xarxa de senders de la Red Natural de Aragón i es troba ben senyalitzat. Al seu web podreu trobar informació sobre aquest i altres senders a la zona.
  • Al Salto de Bierge hi ha també una zona de bany.

Suggeriments: 
  • Des de la font de la Tamara es pot enllaçar amb l'itinerari S-2 que ens apropa a la Peña Falconera.

dimecres, 1 d’abril de 2015

Ermita de Sant Antoni

Zona: Ripollès

Tranquil·la ascensió a un mirador privilegiat de les valls de Camprodon

Temps: 1h 15min 
Distància: 3'85km 
Desnivell acumulat: 367m
Dificultat: Fàcil
Mapes i guies: Taga. Serra Cavallera. (1:25000) Ed. Alpina
Itinerari circular: No
Punt de partida: Ermita del Remei

Descripció:

Accés al punt de partida:

Per arribar al Remei amb vehicle cal agafar el trencall a la dreta cap al càmping Vall de Camprodon, a la C-38 entre Sant Pau de Segúries i Camprodon. Creuem el pont sobre el Ter i seguim a la dreta l'estreta pista cimentada que passa a tocar de la piscina i instal·lacions esportives del càmping i segueix paral·lela al riu fins que trobem a l'esquerra un trencall a El Remei (1km). Ara seguirem la pista de terra durant un curt tram fins a l'ermita (955m) on trobarem una esplanada on estacionar el vehicle (uns 2km des del trencall de la carretera C-38).

El Remei


Itinerari:

Just abans d'arribar a l'ermita trobem un tancat de vaques que travessarem i seguirem la pista que es va enfilant suaument. Als 20 minuts de marxa, en un revolt a la dreta de la pista (de recent obertura), cal seguir a l'esquerra una pista que poc a poc, a mesura que es va enfilant es converteix en un sender més estret que s'enfila pel bosc. Trobem algun senyal de pintura vermella aïllat.

El sender s'enfila més intensament just abans d'arribar al collet del Sivilla (1176m, 50'). Aquí trobem un pal indicador cap a Sant Antoni (a 1'3km des d'aquí). Seguim a l'esquerra el corriol que aviat s'enfila i va a trobar el bell pla de Bonaire (1286m, 1h 05').

Pla de Bonaire
Sobre el turó davant nostre s'alça l'ermita de Sant Antoni. Seguim la pista que puja de Camprodon a l'esquerra durant uns pocs metres i aviat agafem a la dreta el trencall que s'enfila fins a l'ermita (1361m, 1h 15').

Des de l'ermita gaudim d'una vista de 360º dominada pel massís del Canigó i el circ d'Ulldeter al Nord, la serra Cavallera a l'oest i el Comanegra i l'Alta Garrotxa a l'est. Gaudirem d'aquest bell entorn i tornarem pel mateix camí fins al Remei.



Observacions:
  • Excursió realitzada el mes de juny de l'any 2014 amb dos nens de 9 i 7 anys.
  • El temps donat a la ressenya correspon a temps en moviment i no inclou parades.

Els Clots de Sant Julià

Zona: Baix Empordà

Ruta circular que ens permetrà descobrir un curiós paratge: els clots de Sant Julià. Aquest indret, poc conegut però ben conservat, està constituït per unes antigues pedreres explotades abans de l'arribada dels romans per tal de construir el poblat veí d'Ullastret, d'època ibèrica. Actualment la vegetació i les parets de roca donen un toc màgic al lloc i el fan molt atractiu... A més podrem visitar els pobles medievals de Peratallada i Canapost i gaudir de la bellesa de la plana empordanesa.

Temps: 2h 15min
Desnivell acumulat: 120m
Distància: 7km
Dificultat: Fàcil
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Peratallada




Descripció:


Estacionarem el vehicle a l'aparcament situat a l'oest de Peratallada, al costat de la carretera de la Bisbal (a mà dreta si entrem al poble des de la Bisbal d'Empordà).

Tornem enrere fins a l'entrada de l'aparcament i prenem a l'esquerra el camí asfaltat que marxa en direcció oest, deixant el poble a la nostra esquena (pal indicador cap a Canapost i senyals del GR 92-1). Aviat el camí asfaltat gira a l'esquerra cap al restaurant el Borinot i nosaltres seguim recte per un camí de terra que ascendeix suaument fins a un petit collet.



Avancem sempre recte entre camps de conreu, seguint els senyals del GR, i deixant desviaments a banda i banda. El camí comença una suau davallada i arribem al veïnat de Canapost (30min.).

Seguim els senyals del GR que travessen el poble, deixant a la nostra esquerra l'església romànica de Sant Esteve. Sortint del poble cal girar a l'esquerra fort, tot voltant una casa i trobem un pal indicador cap als clots de Sant Julià.

El camí segueix còmodament entre camps de conreu i l'alzinar fins que, just en arribar a una petita granja abandonem el camí principal i prenem un petit sender a la dreta senyalitzat (pal indicador i senyals del GR, 50min.).

El camí desemboca a una pista que seguim a l'esquerra un curt tram, fins arribar a una cruïlla i trobar el panell informatiu dels clots de Sant Julià (1h).



Cal invertir una estona visitant el paratge, mirant de no perdre'ns pel laberíntic sender entre els murs de roca. A l'extrem NW de la pedrera hi ha les restes d'una probable església de culte cristià molt antic, confirmada amb el nom de Sant Julià. Segons la llegenda, en els clots van ser martiritzats     els primers cristians del país durant l'època romana.




Retornem al panell informatiu i seguim la pista amb els senyals del GR a l'esquerra, fins arribar a una pista asfaltada que seguim a l'esquerra (abandonem aquí els senyals del GR). Arribem a una carretera i seguim recte per aquesta. Aviat girem a la dreta tot deixant a l'esquerra el desviament a la deixalleria.

Seguint per la carretera poc transitada, passem davent els massos de Fanals i del Pou i a l'alçada del Mas Geronés prenem un camí de terra l'esquerra (pal amb mirall rodó) que avança entre camps de conreu.

Aviat comencem a divisar davant nostre el poble de Peratallada. 



El nostre camí arriba fins a una cruïlla a tocar d'un camp de conreu. La millor opció és girar a la dreta i seguir al camí que poc més enllà desemboca a la carretera que seguirem a l'esquerra fins arribar al poble de Peratallada.


Observacions:
  • Excursió realitzada el mes de maig de l'any 2012 amb un nen de quatre anys i mig.
  • La primera part de l'excursió, fins als clots de Sant Julià, es troba ben senyalitzada, a partir d'aquí, si no volem tornar pel mateix camí, caldrà anar-se orientant per camins evidents.

Suggeriments:
  • Visitar el poble medieval de Peratallada, així com el veí Palau-sator.
  • Visitar el poblat ibèric d'Ullastret.

El Cap Norfeu


Itinerari que ens permet descobrir aquest braç de terra que s'endinsa al mar dins el Parc Natural del Cap de Creus. Avançarem per un terreny escolpit pel vent i les onades, la vegetació escasa contribuiex a l'encant de la zona.

Temps: 1h 40min
Distància: 4'8km
Desnivell acumulat: 173m
Dificultat: Fàcil
Mapes i guies: Cap de Creus. Parc Natural. Escala 1:25000. Ed. Alpina
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Cruïlla de Cala Canadell


Descripció:

Accés al punt de partida:

Des del port de Roses seguirem les indicacions cap a la Cala Montjoi. A partir d'aquesta seguirem durant 3km la pista de terra en bon estat que ens condueix fins a la cruïlla on parteix el sender que baixa a la Cala Canadell (senyalitzat). Aquest és el punt on s'inicia també el nostre itinerari (cartell d'inici d'itinerari del Parc Natural). Hi ha un reduït espai on aparcar el vehicle.

Itinerari:

Som en una cruïlla de camins: GR-92 en el seu tram entre Roses i Cadaqués, el sender que baixa a Cala Canadell i una pista amb barrera que es dirigeix a la Cova de les Ermites. Nosaltres seguirem el GR-92 direcció a Roses. El sender s'enfila entre mates de romaní i estepa blanca. Aviat abandonem el GR-92 que davalla a la dreta cap a Roses i seguim a l'esquerra el sender que s'enfila fort per anar a buscar un pas entre les dues roques que semblen una muralla d'accés a la Torre de Norfeu (20min).

Torre de Norfeu
De la Torre, de planta circular, només en queda la base. Va ser construïda a finals del segle XVI i formava part de la xarxa de fortificacions que defensaven la costa dels atacs pirates.

Després de gaudir de les vistes seguim el sender que surt de davant la torre i que ressegueix la carena fins arribar a l'extrem més oriental del Cap, sempre en direcció Est. En arribar a la punta, el sender gira al nord i aviat trobem un corriol a la dreta que ens situa en el mirador del Cap del Norfeu (50min).


Seguim avançant direcció nord fins arribar a una construcció de pedra seca, aquí s'inicia un sender que ens condueix fins a un altre mirador, La Trona (1h). Aquí la vista és magnífica vers la Badia de Jóncols.



Retornem de nou al sender principal que ja gira a l'oest per iniciar el retorn. Cap al final del recorregut passem davant la cova de les Ermites, utilizades antigament per ermitans. Aviat el sender es converteix en una pista que ens mena fins al punt de partida de l'itinerari.



Observacions:
  • Excursió realitzada el mes de març de l'any 2013 amb un nen de cinc anys.
  • El temps donat a la ressenya correspon  a temps en moviment i no inclou parades.
  • L'itinerari coincideix en gran part amb un dels proposats pel Parc Natural del Cap de Creus.