dimecres, 29 de juliol del 2015

Ascensió al Gran Vignemale

Zona: Vallée de Luz / Gavarnie

Ruta que permet l'ascensió al mític cim del Gran Vignemale, també anomenat Pique Longue, que amb els seus 3298m és el cim més elevat del Pirineu francés. L'itinerari, molt alpí, és de gran bellesa i permet recórrer una de les poques glaceres que encara queden als Pirineus, en un circ on tots els cims superen els 3000m.

L'itinerari descrit consta de dues etapes, tenint com a punt de partida la Barrage d'Ossoue, a 8km de Gavarnie.

Com arribar (en cotxe): A l'entrada de Gavarnie, girarem a la dreta (aparcament de pagament) i seguirem la carretera amunt durant uns 800m. Prendrem a la dreta l'estreta carretera que s'endinsa a la vall d'Ossoue, asfaltada en els primers 4km i que després es converteix en una pista de terra per on es pot circular bé fins a 2km aproximadament de la presa, moment en que es torna força pedregosa. En total són uns 8km des de Gavarnie.

Dificultat: Mitjana. Progressió per glacera i grimpada final al cim per rampes amb terreny molt descompost. 
Material: Piolet, grampons i casc. Per la glacera es recomana anar encordats.
Mapes i guies: Vignemale. 1647 OT. 1:25000 IGN
Itinerari circular: No


Itinerari dia 1: Barrage d'Ossoue - Refugi Bayssellance
        Temps: 3h 30min
        Desnivell: 850m

Des de l'inici de l'itinerari ja podem observar la glacera d'Ossue i alguns dels cims del circ, el Gran Vignemale, treu el cap al fons.

Inici de l'itinerari
Després de creuar el torrent per un pont de fusta el sender es comença a enfilar, paral·lel al torrent, per anar a buscar la capçalera de la cascada.
Cascada del barranc d'Ossoue
 A mesura que guanyem alçada les vistes es van obrint, vers el circ de Gavarnie.

Vista vers la pres d'Ossoue

Vistes vers Marboré
Després de creuar de nou un torrent que baixa de la mateixa glacera, el sender s'enfila fort de nou. Deixarem a l'esquerra un corriol que s'enfila per anar a buscar la glacera, i més amunt un altre corriol que també hi porta (aquest és el que agafarem demà, dia de l'ascensió).
Després d'una intensa pujada arribem al refugi de Bayssellance.


Refugi de Bayssellance




Itinerari dia 2: Refugi Bayssellance - Gran Vignemale - Barrage d'Ossoue

        Temps: 3h 15min fins al cim i 3h 30min de baixada
        Desnivell: 750m de pujada i 1400m de baixada

Des del refugi cal desfer l'últim tram de camí del dia anterior fins arribar a un corriol a mà dreta (fita) que en direcció oest va a buscar l'inici de la glacera

Inici de la glacera d'Ossoue
Les primeres rampes de la glacera són fortes, cal anar seguint la traça per superar els primers contraforts i situar-nos en el circ glaciar. A partir d'aquí avancem en diagonal, passant a tocar de la sortida del corredor de Gaube i situant-nos a la base de la paret del Gran Vignemale.

Pujant per la glacera
La pujada final transcorre per un tram de roca en algun moment força descomposta, hi trobarem algunes fites, però cal anar buscant el pas més evident. És del tot recomanable l'ús de casc en aquest tram, per la caiguda de pedres. En arribar a la cresta, la seguirem a la dreta fins al cim.

Grimpant camí del cim
 En arribar a la cresta, la seguirem a la dreta fins al cim.

Vistes des del cim

Vistes des del cim
 La baixada la farem pel mateix camí.

Pitón Carré i Punta Chausenque

dimarts, 21 de juliol del 2015

Saint Émilion, pedalant entre vinyes


El poble medieval de Saint Émilion s’alça entre vinyes dominant la vall de la Dordogne. L’itinerari proposat, malgrat ser molt curt, permet gaudir d’aquest conjunt encisador, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO des de l’any 1999.



Temps: 35min
Distància: 7km
Desnivell acumulat: 50m
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: Gironde Nature. Randonnée Pédestre nº17
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Saint Émilion


Descripció:

El recorregut s’inicia a la Porta Saint-Martin, al costat oest del poble. Prendrem a la dreta l’estreta carretera flanquejada pels murs que tanquen els camps de vinyes i, a uns 400m, trobarem l’nici de l’itinerari, amb el nom: “Boucle de Mazerat”.



A partir d’aquí només caldrà anar seguint sense problemes els pals senyalitzadors (pintants de color verd fosc) que ens conduiran, sovint a través dels camps de vinyes, a la descoberta d’aquest bonic indret.





Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la cadireta de la bicicleta.
  • El mapa citat es distribueix gratuïtament a les oficines de turisme.
  • L’itinerari està senyalitzat i és un dels proposats per l’oficina de turisme per descobrir “Le Pays de Saint-Émilion”. Aquests recorreguts, que van des dels 4 fins als 14km, estan pensats tant per fer a peu com amb bicicleta.
  • Només es troba asfaltat parcialment, per tant cal realitzar-lo en BTT.
On dormir:

Si aneu de càmping us recomanem el Càmping Domaine de la Barbanne. Situat a uns 2,5km al nord de Saint Émilion, per la D122. Es tracta d’un lloc familiar, agradable, net i tranquil... al costat d’un llac, es poden fer passejos amb pedalos o canoes.

Suggeriments: 
  • La zona té moltes possibilitats per fer excursions en bicicleta i a peu, i els desnivells són poc importants, cosa a tenir en compte si es porta un nen a la cadireta.
  • A la pàgina web de l’oficina de turisme de Saint Émilion trobareu informació d’activitats, allotjaments, etc...
  • Saint Émilion es troba només a uns 40km a l’est de Bordeaux, per tant és un bon punt de partida per visitar aquesta ciutat, la meitat de la qual va ser declarada l’any 2007 Patrimoni Mundial de la UNESCO.
     

Bretanya

Tornem a carregar les bicicletes a la furgoneta i decidim anar a descobrir la Bretanya.

Vam iniciar el nostre viatge a Carnac, lloc màgic per recórrer en bicicleta, pedalant entre megalits. No podíem marxar de la zona sense recórrer la Côte Sauvage, a Quiberon.

Megalits de Morbihan

Côte Sauvage
Vam decidir endinsar-nos a l'interior, al pais de Josselin, per després seguir recorrent la costa: Pont-Aven, Concarneau, Quimper, Camaret-sur-mer.

Josselin

Entre pedalades i excursions a peu, vam anar recorrent el perímetre coster, amb alguna incursió a l'interior, per descobrir el Parc Natural Regional d'Armorique, des de Huelgoat i després al nord la impressionant costa de Granit Rosa i St-Malo, la ciutat dels pirates.


Costa de Granit Rosa
La millor manera d'acabar el recorregut va ser pedalant pels camps de conreu que envolten l'abadia del Mont St- Michel.


Mont St-Michel
Trobareu les ressenyes dels nostres itineraris a: Bretanya


Costa Atlàntica Francesa

L'objectiu d'aquest viatge és descobrir la costa Atlàntica francesa, entre l'Iparralde al sur i la Bretanya al nord.

El viatge està plagat de sorpreses, com la descoberta de la Duna de Pilat, la més alta d'Europa, i llocs encisadors com els aiguamolls de Marais Poitevin.

Duna de Pilat

Marais Poitevin

Vam començar el nostre viatge al poble de St-Émilion, a tocar de Bordeaux i la badia d'Arcachon. Des d'aquí vam seguir al nord, passant per Cognac, La Rochelle, l'illa de Ré, Arçais i Nantes.

Illa de Ré
Una gran diversitat de paisatges assolellats que nosaltres vam decidir recórrer en bicicleta, fent itineraris curts i preferiblement circulars, ja que anàvem amb un nen petit a la cadireta de la bicicleta.

Trobareu les ressenyes de les nostres excursions a la zona: Costa Atlàntica - Aquitània

En bicicleta pel Pays de Josselin

Zona: Bretanya

El poble medieval de Josselin, a la ribera del riu Oust, amb les seves cases d’entramat de fusta i el seu castell de torretes punxegudes sembla extret d’un conte de fades. L’itinerari proposat ens permetrà gaudir del paisatge que envolta aquest poble així com relaxar-nos pedalant per un tram molt agradable del canal de Nantes a Brest.

Temps: 2h
Distància: 25'5km
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: Circuit de St-Gobrien
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Josselin




Descripció:

Comencem l’itinerari a l’embarcador de Josselin i seguim el canal direcció a Saint Gobrien. Després de la segona resclosa (4km aprox.), deixem la ruta del canal per prendre el pont a la dreta que creua el canal en direcció a Saint Gobrien, des d’on seguirem la ruta per bicicletes (senyals de color blau).


La ruta ens condueix primer al poble de St-Servant-sur-Oust, amb la seva bonica església (s. XV – XVI) i després a Quily.
Des de Quily nosaltres vem baixar a l’esquerra en direcció a Guillac per retrobar de nou el canal. Podem ara retornar a Josselin tot seguint el canal o bé seguint el GR-37 que podem agafar a l’esquerra uns 100m més amunt després de creuar el canal. Aquest sender puja gairebé fins a Guillac i després gira a l’esquerra per seguir paral·lel al canal, una mica a més alçada.



Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la cadireta de la bicicleta.
  • El mapa citat es distribueix gratuïtament a l’oficina de turisme.
  • L’itinerari està senyalitzat però de vegades hem de seguir els senyals de bicicleta, altres els senyals de la ruta a peu... resulta una mica confós.
  • No està asfaltat en la seva totalitat.

On dormir:

Els dos càmpings més propers a Josselin són:
  • Càmping du Bas de la Lande (Guegon)
  • Càmping Les Cerisiers (Guillac)

Suggeriments: 

Pels voltants de Huelgoat: circuit de Goassalec

Zona: Bretanya

Curt itinerari a la descoberta dels boscos que envolten Huelgoat i les seves llegendes...


Temps: 1h 30min
Distància: 12km
Desnivell acumulat: 149m
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: La côte des mégalithes a pied
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Càmping municipal du Lac. Huelgoat.







Descripció:


Iniciarem el nostre itinerari al càmping municipal du Lac, a Huelgoat. Ens dirigim cap a les piscines municipals, que deixem a l’esquerra, i poc després agafem la pista a la dreta que s’enfila fort fins desembocar a la carretera de le Fao. A partir d’aquí anirem seguint els senyals.

Passarem el petit nucli de le Crann i més endavant, ens unirem amb el GR-380-37. 





En aquest punt, girarem a la dreta i arribarem a Goassalec. A la sortida de Goassalec, girem a l’esquerra per agafar una pista que davalla fins que, poc abans d’arribar a Huelgoat, trobem el bonic camí que envolta el llac i que nosaltres prendrem fins arribar de nou al càmping municipal.






Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la cadireta de la bicicleta.
  • L’itinerari està molt ben senyalitzat. És un dels itineraris proposats al recull publicat per la Comunitat de municipis dels Monts d’Arrée, de distribució gratuïta a les oficines de turisme.
  • La major part de l’itinerari no està asfaltat i cal fer-ho en BTT. Nosaltres a més, vem trobar el terreny molt enfangat i les bicicletes sovint se’ns ensorraven tant que les havíem d’empényer, vem acabar amb fang fins a les orelles, però el petit ho va trobar molt divertit...

On dormir:

Hi ha dos càmpings a Huelgoat:
Per més informació sobre allotjaments podeu consultar la web de l'oficina de turisme.

Suggeriments:

No podem marxar de Huelgoat sense recórrer la zona del “chaos”: Un bosc ple d’enormes blocs granítics coberts de molsa per entre els quals s’obre pas l’aigua i on s’amaguen les fades...
Podeu trobar més informació sobre la zona a les següents webs:

El bosc de Huelgoat

Zona: Bretanya

Aquest bosc de faigs i roures que creixen entre immensos blocs de granit coberts de molsa, és el marc idoni per les llegendes i la mitologia bretones. Tot i que durant el mes d’agost està ple de visitants i les fades i els nans s’amaguen, podem intentar buscar-los pels forats i les coves que trobarem al llarg del recorregut... només cal una mica d’imaginació... (o de sidra bretona!)

Temps: 2h 
Desnivell acumulat: 200m
Dificultat: Fàcil 
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Huelgoat

Descripció:

L’itinerari clàssic de descoberta del bosc dura només uns 45min anada i tornada. Nosaltres el vem allargar una mica, cap al Camp i la Grotte d’Artus.


El sender comença al costat est del llac, a la ribera oposada al Moulin du Chaos. Aquest sender s’endinsa a la zona amomenada “El Chaos”, un bosc de grans blocs granítics coberts de molsa entre els quals s’obre pas l’aigua i nosaltres...


Després del desviament a la “roca tremolosa” trobarem un senyal a l’esquerra cap al “Sender dels enamorats”, per aquí tornarem. Ara seguim recte fins sortir de la zona de blocs i arribar a una barrera just abans de la carretera. Aquí finalitza l’itinerari clàssic.

Si volem seguir les llegendàries passes del rei Artur, prendrem el sender a l’esquerra que s’enfila fins a una pista. Seguim la pista a l’esquerra. La pista s’enfila,deixant a l’esquerra el “Sender dels enamorats” (per on tornarem) i continuem amunt. Poc després el camí davalla; arribem primer al Camp d’Artus i més avall trobem un creuament de camins. Seguirem el de la dreta, a la Mare aux Sangliers, bonic racó del riu, i més endavant arribem a la “Grotte d’Artus”. Passat aquest paratge arribarem de nou al desviament del “Sender dels enamorats”. Ara seguirem a l’esquerra aquest sender i arribarem de nou a la zona del Chaos des d’on desfarem el camí d’anada fins al poble.




 



Observacions:

  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la motxilla.
  • Es distribueix gratuïtament un mapa a l’oficina de turisme de Huelgoat. També es distribueix una revista amb itineraris per fer a peu i en bicicleta tant des de Huelgoat com des dels pobles veïns.
On dormir:

Hi ha dos càmpings a Huelgoat:
Per més informació sobre allotjaments podeu consultar la web de l'oficina de turisme.

Suggeriments: 

Podeu trobar més informació sobre la zona a les següents webs:

Pointe du Raz i Pointe du Van

Zona: Bretanya

Us presentem dos curts itineraris que permeten passejar per l’extrem més occidental de l’Europa continental, aquesta terra que per uns representa la fi (Finisterre) però que pels bretons és el començament del món (Penn ar Bed), i és que tot depèn del punt de vista de cadascú...


Temps: Segons itinerari
Dificultat: Fàcil 
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Punt d'informació turística





Descripció:

Pointe du Raz (1h, 105m de desnivell acumulat)

Començarem a caminar davant el punt d’informació turística. Seguirem el sender a l’esquerra cap a la Pointe du Raz. Aquest tram, fins a la mateixa punta, es troba molt concorregut. La majoria de la gent va i torna per aquest mateix camí. Nosaltres però, un cop a la punta, vam continuar seguint els senyals del GR-34 que envolta la costa pel nord i més endavant vem trobar un senyal indicador per tornar a la dreta a l’aparcament. Aquesta segona part del recorregut la vem fer pràcticament sols.

La Pointe du Raz és un esperó rocós que s’endinsa a l’oceà. La vista és espectacular, més si esperonats per la curiositat, seguim el corriol que avança per l’esperó, això si no fem cas d’un rètol al començament del corriol avisant que a partir d’aquest punt continues sota la teva responsabilitat (un pèl alarmista però efectiu per la majoria de turistes).




Pointe du Van (30min, 20m de desnivell acumulat)

Iniciarem l’itinerari davant el punt d’informació turística. Prendrem el sender que surt a mà dreta i després seguirem el camí de la costa fins al cap. Continuarem a l’esquerra fins a la capella de St-They i més endavant abandonarem el camí de la costa per girar a l’esquerra cap a l’aparcament.










Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la motxilla (i a estonetes caminant).
  • Els itineraris estan senyalitzats i molt concorreguts.
  • Als punt d’informació dels dos espais es distribueixen gratuïtament mapes amb itineraris per la zona.
  • L’espai de la Pointe du Raz està etiquetat com a Grand Site de France, i una de les coses que això comporta és haver de pagar per estacionar el vehicle: 6€, tot sigui per conservar la qualitat del paisatge...

Pedalant per la badia del Mont-Saint-Michel

Zona: Bretanya

La magnífica figura del Mont-Sant-Michel unit a terra per un estret pas és una de les imatges més característiques de França. Aquesta imatge és encara més encisadora quan la contemples des de lluny i t’hi vas apropant al teu pas, i les torres i muralles es van fent visibles a poc a poc... és només així, quan el contemples en el seu entorn, des de la badia, que el Mont-Sant-Michel continua sent màgic. 

L’itinerari proposat fuig de les aglomeracions que envolten l’abadia i recorre els polders de la badia del Mont-Saint-Michel: terres guanyades al mar on s’hi cultiven majoritàriament llegums i té sempre com a teló de fons l’abadia, que s’apropa a poc a poc, solitària.



Temps: 3h
Distància: 41'8km
Desnivell acumulat: 38m
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: Circuit dels Polders
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Capella de Santa Anna




Descripció:

Iniciarem l’itinerari a la Chapelle Sainte-Anne (s’hi accedeix des de Cherrueix, a la D-155).

Just darrere la capella trobem els senyals del GR-34 que seguirem en el primer tram del recorregut fins arribar a una tanca. A partir d’aquest punt el sender del GR es fa massa estret per continuar amb la bicicleta i pel cantó de mar el camí no es veu massa clar, així doncs prenem la pista a la dreta i després girem a l’esquerra per una pista asfaltada.




Passem davant la granja St. Louis i en arribar a Mauny tombem a l’esquerra cap a la costa. Deixem a la dreta el GR i prenem la pista que va per la badia, paral·lelament al GR. Quan la pista comença a no ser massa viable tornem a buscar el GR i continuem per aquest.

Cada vegada tenim el Mont-St-Michel més a prop. Anem seguint el GR fins a les rodalies de l’abadia, punt en que aquest gira a la dreta per anar a buscar el pas per creuar el riu Le Couesnon, a l’alçada de la població de Beauvoir. En creuar el pont d’entrada al poble trobem els senyals de la via verda per on tornarem. Creuem el pont i tombem a l’esquerra per fer en línia recta els últims quatre quilòmetres fins al Mont-St-Michel.




Ara desfem el camí fins a Beauvoir, creuem de nou el pont sobre el riu i seguim els senyals de la via verda direcció a Cancale.

Arribem a un creuament i tombem a la dreta cap a Bellevue. Segurament això va ser un error, hauríem d’haver seguit a l’esquerra els indicadors de la via verda cap a Cancale, però no ens volíem allunyar tant de la costa... Més endavant girem a l’esquerra cap a Belmontet i sortim a una carretera que seguim a l’esquerra. Després d’una corba a l’esquerra trobem una cruïlla on girem a la dreta. Passem les Cotterets, l’Experiènce i, en una nova cruïlla girem a l’esquerra cap a les Quatre Salines. Abans d’arribar però, trobem la via verda que segueix a la dreta i que ens portarà de nou fins a la Chapelle Sainte-Anne.

Després de quinze dies a la Bretanya no podíem marxar sense visitar el Mont-Saint-Michel. Vam preguntar a oficines de turisme de la zona però ens deien que no hi havia cap circuit per arribar-hi en bicicleta. No ens van ajudar gens. Així doncs, hi vam anar en cotxe i des de l’Abadia vam contemplar l’immensa badia que l’envolta. L’aparcament davant l’Abadia i les aglomeracions per accedir-hi ens havien deixat un regust amarg i vam veure clar que hi havíem de tornar en bicicleta.

El circuit ressenyat es va fer de manera improvisada, amb un mapa molt precari, segur que hi ha moltes variacions i segur que totes elles són millors que arribar en cotxe fins a l’aparcament de l’Abadia. El millor de tot: només vam trobar un altre ciclista fent el recorregut i molt poca gent fent part del GR a peu.




Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la cadireta de la bicicleta.
  • Gran part de l’itinerari no està asfaltat i cal fer-ho en BTT.
  • Si volem visitar l’Abadia cal deixar les bicicletes fora de la muralla, és impossible circular amb elles a l’interior. L’entrada a l’abadia són 8,5€.
  • Si volem passejar a peu pels voltants del Mont-St-Michel caldrà que ens informem de l’horari de les marees a l’oficina de turisme.
  • Els aparcaments més propers a l’abadia queden coberts per l’aigua quan puja la marea, per tant si hi tenim aparcat el cotxe, caldrà que ens informem de l’horari d’aquestes.
Suggeriments:

No n’hi ha prou amb veure l’esbelta figura de l’abadia del Mont St-Michel des de fora, cal fer el cor fort, deixar les bicicletes abans d’entrar a la muralla, i seguir les cues de turistes que travessen l’única obertura a les muralles d’accés: la Porte de l’Avancée. També cal seguir a poc a poc la gentada que enfila l’únic carrer possible: la Grande Rue i cal aguantar estoicament la cua per comprar l’entrada a l’abadia, realment no ens decebrà.

Parc Natural du Conguel - Quiberon

Zona: Bretanya

El Parc Natural du Conguel es troba situat a la punta sud de l’estreta península de Quiberon. Recórrer el parc a peu és un agradable passeig que es pot combinar amb un recorregut per l’espectacular Côte Sauvage.


Temps: 40min
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: Plan de la Presqu'ile de Quiberon
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Plage du Conguel





Descripció:

Per accedir al Parc Natural du Conguel, des de l’entrada a Quiberon girarem a l’esquerra direcció a Port Haliguen i després seguirem a la dreta direcció l’Aeròdrom fins arribar a la platja. Estacionarem el vehicle a l’aparcament abans del parc, just davant d’un càmping.

Des de l’aparcament seguirem la ruta a la punta de Conguel. Trobarem una taula d’orientació. En dies clars podrem veure Belle-Île, la badia de Quiberon, Carnac, les illes de Houat i Hoëdic... Tornarem resseguint la Plage de la Jument.




L’itinerari no presenta cap dificultat, ens hem de deixar portar i gaudir de l’entorn. Amb un nen petit és ideal, ja que a la costa rocosa vam trobar un munt de tresors: conquilles diverses, cargols, musclos...






Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la motxilla (i a estones caminant).
  • El mapa citat es distribueix gratuïtament a l’oficina de turisme de Quiberon.
Suggeriments:

No podem marxar de la península de Quiberon sense recórrer la seva costa oest: la Côte Sauvage. Es pot recórrer a peu (són uns 10km) seguint el GR-34, o bé en vehicle. En bicicleta té l’incovenient que hauríem d’anar per la carretera, ja que el sender de la costa només es pot fer a peu, està prohibit a les bicicletes.




Nosaltres ho vam fer en vehicle, agafant la carretera de la costa (D-186a) just abans d’entrar a St-Pierre-Quiberon, cap al sud i parant en els diferents aparcaments que anàvem trobant per fer curtes passejades. Us recomanem dos passejades especialment (no us descuideu la roba de bany).
  • Des de Port Blanc a Beg en Aud, passant per la Pointe du Percho (1h aprox.)
  • De Port Rhu a Port Bara (20min)

La costa de Granit Rosa

Zona: Bretanya

La costa de Granit Rosa és un espai natural protegit d’una bellesa excepcional. Deixeu-vos captivar per les formes de les roques esculpides per l’oceà, pel far de Ploumanac’h, les petites cales, les illes...



Temps: 3h 
Desnivell acumulat: 176m
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: Carte de Randonnées sur la Côte de Granit Rose
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Platja de Trestraou




Descripció:

Iniciarem l’itinerari a la platja de Trestraou, a prop de la qual ens vem allotjar. Des del passeig marítim, enfilarem carrer amunt i, passada l’escola de vela, trobarem a mà dreta l’inici del sender dels duaners.

El sender recorre l’espai natural protegit Landes Rochers de Ploumanac’h i no té cap dificultat, només la seva llargada, 5km només anada, i tenint en compte que portàvem un nen a la motxilla de l’esquena i que la bellesa del paisatge i de les formacions rocoses feia que ens entretinguéssim molt fent fotografies.



Passat el far de Ploumanac’h arribarem a la platja de Saint-Guirec. Prenem la rue de Saint-Guirec i girem a la dreta per la rue de l’Oratoire. Davant nostre reprenem l’últim tram del sender dels duaners, que ens portarà fins al port de Ploumanac’h.




Des d’aquest punt podem desfer el mateix camí d’anada o, com vem fer nosaltres, tornar al punt d’inici per la capella de La Clarté. En aquest cas, anirem a buscar la rue de Saint-Guirec i posteriorment seguirem per la rue Gabriel Vicaire fins a la capella.

Tornarem al punt d’inici pel boulevard de la Corniche i avall a la dreta per la rue de Trebuic fins a l’avenue du Casino, que seguirem a l’esquerra fins a la platja de Trestraou.




Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la motxilla (i a estones caminant i banyant-se...).
  • La primera part de l’itinerari correspon al sender dels aduaners, fins al port de Ploumanac’h, està molt ben senyalitzat (5km aprox.). La resta del recorregut no està senyalitzat, però no hi ha cap problema si disposem del plànol de la zona que es distribueix gratuïtament a les oficines de turisme.
  • Circular en bicicleta pel camí dels duaners està prohibit.

On dormir:

Hi ha diversos càmpings a Perros-Guirec. Es troben llistats a la web de l’oficina de turisme

Suggeriments: 

Es poden fer diversos circuits en BTT a la zona. A les oficines de turisme us facilitaran mapes.
Si voleu trobar més informació sobre la zona, consulteu la web dels municipis de la costa de Granit Rosa

Pedalant entre megalits a Carnac

Zona: Bretanya

A Carnac i els seus voltants, trobem nombrosos vestigis del neolític en forma de menhirs, dolmens, túmuls... passejar per la zona té quelcom de màgic i misteriós, malgrat la gran quantitat de visitants que hi trobarem. L’itinerari permet recórrer els grups de Le Ménec, Kermario i Kerlescan, tot enllaçant-los amb el túmulus St. Michel i el conjunt de dolmens Mane Kerioned, en una ruta circular.

Temps: 2h 15min
Distància: 25'7km
Desnivell acumulat: 140m
Dificultat: Fàcil 
Mapes i guies: La côte des mégalithes a pied
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Maison des Mégalithes - Carnac




Descripció:

El nostre punt de partida serà la Maison des Mégalithes de Carnac (Rue des Alignements).

Davant mateix es troba el grup de Le Ménec. Voltarem aquest conjunt de menhirs i seguirem les indicacions cap al Tumulus St. Michel. Deixarem les bicicletes a la base del Túmul i hi pujarem caminant per gaudir de les àmplies vistes des d’aquest punt.




Desfarem el camí fins arribar a la carretera de Kerlescan, on girarem a la dreta i ens dirigirem al grup de Kermario. Passat aquest seguirem cap a Kerlescan i, poc abans del grup de menhirs, trobarem un desviament a l’esquerra que seguirem per visitar el Quadrilatère (conjunt de petits menhirs disposats formant un rectangle) i el Gegant del Manio, un menhir molt alt.




Desfarem el camí de nou fins a la carretera i seguirem a l’esquerra voltant el grup de Kerlescan fins prendre al final d’aquest, la carretera D186 a l’esquerra. Seguirem la carretera fins al desviament a la dreta cap a Kerguéarec i el dolmen i la Chapelle de La Madeleine. A partir d’aquest seguirem la pista asfaltada fins que, a l’alçada d’una àrea de pícnic, deixarem a la dreta el desviament cap a Penhoët i baixarem a l’esquerra cap a Kergroix. Passat aquest nucli creuarem la carretera nacional D768 i prendrem just davant nostre un sender que primer segueix paral·lel a la carretera i després gira a l’esquerra per agafar un sender que s’endinsa en el bosc i desemboca a la carretera prop de Kergrim.

Seguirem ara la carretera D768 durant uns 800m, quan ens desviarem a la dreta per visitar el conjunt de dolmens de Mane Kerioned.




Tornem a la carretera i la creuem per agafar davant nostre el camí que passa al costat del bowling i surt a la route du Habon. Seguirem ara aquesta carretera fins agafar a l’esquerra un desviament cap al càmping Les Pins, passat el qual tombarem a la dreta prenent la carretera de Kerlann de nou fins al grup de Le Ménec.



Observacions:
  • L’itinerari es va realitzar l’agost de l’any 2009 amb un nen de 27 mesos a la cadireta de la bicicleta.
  • El mapa citat es distribueix gratuïtament a les oficines de turisme.
  • L’itinerari està només parcialment senyalitzat i nomé es troba asfaltat en alguns trams.
On dormir:

Hi ha nombrosos càmpings al voltant de Carnac. A l’estiu es troben força plens i l’oficina de turisme facilita dades actualitzades sobre la disponibilitat de places.
Podeu consultar la web de l’oficina de turisme per més informació.

Suggeriments:
  • Al sud de Locmariaquer, a tocar del mar, hi ha el dolmen des Pierres Plates. Té 24m de longitud i a les parets rocoses es conserven relleus. La visita és lliure.
  • També a Locmariaquer, val la pena visitar la Site des mégalithes. Hi trobarem el dolmen conegut com la Table des Marchands i el gran menhir Brisé, que tot i que ara es troba caigut i partit, s’havia arribat a alçar 20m. L’entrada al conjunt costa 5€.
  • Val la pena recórrer el golf de Morbihan fins a Port Navalo, amb magnífiques vistes vers les illes.
  • També val la pena visitar la península de Quiberon i recórrer la Costa Salvatge. 

dilluns, 20 de juliol del 2015

Pedalant pel bosc Landès

Zona: Les Landes

L’itinerari ens permet endinsar-nos en el bosc de les Landes, tot passant per granges i construccions típiques de la zona.



Temps: 50min
Distància: 8'2km
Dificultat: Fàcil 
Itinerari circular: Sí
Punt de partida: Pissos



Descripció:

Accés al punt de partida:

El punt de partida és l’aparcament darrere l’església de Pissos. Trobarem un panell informatiu de l’itinerari. 

Itinerari:

Des de l’església ens dirigim cap a l’ajuntament (Mairie) de la població. Deixem la Mairie a l’esquerra i seguim recte el carrer fins que, davant d’una boulangerie, girem a la dreta tot seguint els senyals del circuit 1.

Seguim recte el camí asfaltat que passa per Gentieu i Pignada, on podrem gaudir del paisatge i de cases tradicionals de la regió.

La pista passa a ser de terra però ben ciclable. Arribem a una cruïlla. Seguim a la dreta una pista ampla, en algun curt tram la sorra ens dificulta pedalar.

Creuem la carretera D43 (Atenció!!) i seguim recte un curt tram per girar aviat a la dreta per un camí més estret que s’endinsa al bosc. Es tracta d’un tram molt bonic però haurem d’esforçar-nos al pedalar, som al camí de Camelebrey.




Creuem de nou una carretera i entrem a Pissos. Seguirem els senyals cap al quartier de Sauboua, on també trobarem alguna casa regional i seguirem fins girar a l’esquerra i arribar a l’església.



Observacions:
  • Itinerari realitzat el mes d’agost de l’any 2012 amb un nen de 5 anys.
  • Per fer aquest recorregut cal una bicicleta de muntanya.
  • Hi ha dos circuits ressenyats des de Pissos, nosaltres vem fer el bucle 1 (més curt), ja que vem intentar el llarg però ens vem trobar amb una pista de sorra que feia impossible la pedalada i molt dur arrossegar la bicicleta pel més menut.
  • L’itinerari és un dels proposats pel Consell Général des Landes (Rando Guide 14.2), de venda a les oficines de turisme (2€). Es troba ben senyalitzat (franges blaves).